Elizabeth Strout té l’habilitat de convertir en novel·la el relat de la vida quotidiana, amb naturalitat i simplicitat ens va exposant les vides dels personatges i les seves tribulacions, uns personatges amb existències complicades i difícils que ella converteix en assequibles i entenedores. El seu és un art, l’art d’endinsar-se en les històries i fer-nos-les viure. “Dir-ho tot directament és el meu mantra, sobretot en aquesta novel·la”. Així s’expressa l’autora sobre Ai, William un dels seus darrers llibres.
Des que va escriure Olive Kitteridge l’any 2008, Elizabeth Strout s’adonà que les persones no es coneixen a sí mateixes, a Ai, William dona una passa més i diu que no només no ens coneixem a nosaltres mateixos sinó que realment mai podem conèixer bé a una altra persona. En aquesta novel·la l’autora mitjançant una prosa d’aparença senzilla va elaborant la història, una història íntima de sentiments acumulats al cap dels anys entre les persones, un panorama que només l’edat, diu ella, pot treure a la superfície. El matrimoni és el tema d’aquest llibre. El matrimoni, el divorci i els sentiments que queden entre aquelles persones que en un moment de les seves vides ho compartiren tot.
A Ai, William torna Lucy Barton, és la veu interna de Lucy la que ens fa el reconte de la seva pròpia història i de la dels altres personatges, en concret la de William. “M’agradaria dir algunes coses sobre el meu primer marit, William”, així comença el llibre. Sembla com si Elizabeth Strout ha seguit el relat que començà a El meu nom és Lucy Barton. Lucy, ara, ja ha complit els seixanta i s’ha consolidat com a escriptora, té dues filles, un exmarit i un segon marit mort recentment. L’autora continua tocant temes recurrents com la família i els secrets familiars. Lucy, en dol per la mort del seu marit, acompanya a William, l’exmarit, a la recerca del seu passat, un passat on hi ha una germana fins aquest moment desconeguda per ell i de la qual la seva mare mai va parlar-li. Amb el seu estil propi i peculiar E. Strout ens planteja els fets de la vida tal com són, a vegades sembla l’escriptura d’un diari personal, de pensaments en veu alta, és Lucy Barton la que amb les seves profundes reflexions d’una manera natural i directe ens parla del misteri de les relacions personals, del sentit de la vida i de la solitud.
Llegir Elizabeth Strout és sempre una experiència gratificant sobretot pels lectors amants de la literatura intimista. La seva és una escriptura particular i personal a la qual no li manca l’humor, per molt dramàtiques que siguin les vides que ens presenta, ho fa de tal manera que ens aporta reflexió, però no tristor. La seva és una prosa directa, empàtica i commovedora amb un toc d’humor.
Aquest llibre, així com quasi tots els altres d’aquesta autora, es troben traduïts al català i al castellà.
