A la pregunta ¿A què ens referim quan parlam de Música Antiga? La resposta més directe seria: “Fer Música Antiga és i interpretar la música tal com es devia fer en l’època en la qual fou creada”. Així de clar i de senzill. És per això que a poc a poc agafa també força el concepte d’“Interpretació Històricament informada”, ja que és arran de les informacions que els musicòlegs descobreixen quan la Música es pot fer tal com es feia en el seu temps. La informació, el coneixement històric, artístic i també social, és el que permet avançar en aquest camp.
Per tant, tocar Bach en un piano, per exemple, no és fer Música Antiga. Ens pot agradar fins i tot més, cap problema, però no estam escoltant Música Antiga. De fet, quan l’Ajuntament de Palma programa un concert de la Banda de Música i el fica dins el cicle de Música Antiga (que aquestes setmanes compleix el primer quart de segle), fa un anacronisme, ja que ni els instruments que utilitza la banda municipal ni l’esperit amb el qual interpreta les peces, té cap rigor historicista. La qual cosa no vol dir que no ho faci bé i que ens agradi molt. Ara bé, dir que fa Música Antiga no és correcte. De totes maneres, benhaja aquest festival, que amb el temps ha esdevingut un referent.
A Mallorca hi ha bons músics, bons grups i bons cicles interessats en aquest camp, el de la recuperació de la manera de tocar de cada època. La qual cosa és fruit primer del moviment internacional que a la dècada dels 70 del segle passat inauguraren personatges tan transcendents com Nikolaus Harnoncourt i Gustav Leonhardt i que més tard continuaren William Christie, John Eliot Gardiner o Jordi Savall. Però també aquest floriment dels interessats en seguir per aquest camí és fruit dels estudis que es donen en els Conservatoris, en l’educació musical que reben els futurs intèrprets professionals.
Clar que hi ha músics que seguiran tocant Bach al piano i Haendel amb violins moderns. Mancaria d’altra. I a més que ho faran molt bé. La qüestió no és si una cosa és millor que l’altra, sinó si es fa de forma coherent, amb esperit musical, amb elegància. Si es fa bé, en definitiva, independent de l’instrument.
La Música Antiga és una manera més d’apropar-nos als grans músics d’altre temps, però no l’única. Així que ja ho sabeu, a seguir gaudint de les Variacions Goldberg interpretades al piano per Glenn Gould, que no és un pecat ni ens hem de penedir de fer-ho.
