Que coneixem del passat? Tot i el meritori esforç d’historiadors, arqueòlegs, paleontòlegs i geòlegs, hem de reconèixer que ben poc! L’espècie humana ocupa sols un ridícul 0,005% de la història de la vida, i ha deixat testimonis escrits en un modestíssim 2 % de la seva existència. Si representàssim la història de la vida en 1 km, la humanitat n’ocuparia sols 5 cm, i el que denominem història, 1 mil·límetre. Convé, per tant, ser humils!
Tanmateix, segles de recerca sobre el passat del planeta han permès acumular moltíssimes dades, i conèixer alguns fragments representatius dels grans processos geològics, meteorològics i biològics de la Terra. D’això parlarem avui.
Thomas Halliday ha portat a terme un esforç meritori per presentar en el llibre que comentam alguns episodis senyalats d’aquest procés extraordinari que és l’esdevenir de la vida en el planeta Terra. Aquest jove científic escocès hagués deixat sense paraules a Darwin o a Lyell, per posar dos noms i, evidentment, cremat per heretge o declarat dement per respectats clergues i savis anteriors al segle XX!.
El text presenta en detall episodis puntuals i transcendents de la història de la vida a la Terra (és a dir, la nostra història en un sentit estricte) a partir d’un coneixement si no exhaustiu, molt extens, del que es sap dels rastres fòssil i la història geològica del món: les glaciacions, els orígens dels humans, la dessecació i inundació de la Mediterrània, els ecosistemes antàrtics en una fase de clima favorable, la col·lisió del meteorit que va extingir els dinosaures (i va obrir el camí als mamífers), els sistemes vius en atmosferes ben diferents de l’actual, les grans extincions, l’origen dels organismes pluricel·lulars o de les pròpies cèl·lules...El nivell de documentació de l’autor és enorme (quasi 500 treballs científics són referenciats a les notes), però ha tengut l’habilitat de superar una exposició erudita per integrar les dades disponibles en interpretacions ecològiques, en el sentit d’analitzar i descriure les relacions entre les criatures descrites i els ambients en els quals desenvoluparen els seus cicles vitals.
No és certament un text lleuger: cal atenció i una certa dosi de resignació ja que és inevitable l’ús de terminologia tècnica i noms llatins que no es triaren pels seus creadors en el seu moment amb cap concessió didàctica o comunicativa. En contrapartida, és un text apassionant: la capacitat comunicativa de Hallyday és excel·lent, i aconsegueix, per exemple, angoixar el lector amb les descripcions de processos catastròfics que han afectat a tota la biosfera, provocant extincions massives fins al 95% de les espècies existents.
Però la vida no sols ha superat les grans hecatombes, sinó que aquestes han esdevingut fites senyeres de l’evolució biològica que ha conduït a l’actual biosfera, amb el protagonisme humà de tots conegut, per bé i per mal.
Halliday acaba constatant com Homo sapiens ha culminat fa pocs anys la conquesta biogeogràfica de tots els continents amb els primers parts a l’Antàrtida, fet puntuar sobre el qual teixeix l’epíleg del llibre, usant per títol Un pueblo llamado Esperanza, on juntament han nascut els primers nadius de l’Antàrtida. Desprès d’examinar els immensos canvis que coneixem de la història de la vida a la Terra, ens ve a donar aquí un missatge contuntent sobre les conseqüències dels canvis climàtics, químics i biològics que la nostra activitat provoca: “Sabem que el canvi s’està produint, sabem que en som responsables, sabem que passarà si continua, sabem que el podem aturar i sabem com. La qüestió és si ho intentarem”. That is the qüestion!
