Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Plagueta de notes (DCCCXCIII)

Visquen els traductors!

Jane Austen.

LA LLENGUA D’EUROPA ÉS LA TRADUCCIÓ.

No sé qui va dir aquesta frase però tenia tota la raó. La traducció és la que ens permet conèixer, llegir, sentir nombrosos autors que la barrera de l’idioma ens tanca. Sempre els he estimat, els traductors. I quan he pogut, per exercici i per gust, he traduït algunes obres d’escriptors estimats. Consider que el traductor és també un escriptor. Per això al Festival de Poesia de la Mediterrània (que s’acosta amb passes vertiginoses. La XXIV edició serà els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2022 amb nou poetes i dos espectacles extraordinaris: un dels poemes de Francesc Company amb ritmes de rock, i la grandiosa ballarina Sol Picó, tota ella poema), he començat a convidar-hi traductors de poesia que consider poetes. L’any passat va venir la mestra de traductors Dolors Udina, que ha traduït poetes com Elizabeth Barrett Browning, Robert Creeley, Sharon Olds, Jorie Grahamm i Anne Carson. I fa molt poc ha fet una magnífica traducció del Diari d’una escriptora (Editorial Viena) de Virginia Woolf en la tria feta pel seu marit, Leonard Woolf. És una festa que ara mateix l’escriptora Carlota Gurt hagi traduït també els Diaris (Club Editor) de la Woolf en una selecció del crític literari Gonzalo Torné, que diu: “És una mena de tràveling vital per les seves idees, ambicions i sentiments”.

Els lectors de bon de veres podrem gaudir de dues traduccions del mateix text fetes per dues bones traductores, la Udina i la Gurt. Això s’explica, en part, perquè al maig es varen alliberar els drets de traducció de l’obra de l’escriptora britànica.

Un altre luxe igualment lligat amb la Woolf i dues traduccions catalanes també quasi simultànies i molt bones: Cap al far (Bernat Metge Universal) en una traducció excel·lent de Xavier Pàmies i Al far (Editorial La Temerària), en una traducció clàssica d’Helena Valentí.

Considerada la millor obra de Virginia Woolf, Cap al far és, juntament amb l’Ulisses de Joyce i la Recerca de Proust, una de les novel·les cabdals de la modernitat literària. “És una novel·la fascinant i l’exemple de la polifonia més impressionant. El lector entra dins els pensaments dels personatges, hi ha canvis de punts de vista constants i el text és molt sofisticat”, diu l’editor de la col·lecció de la Bernat Metge, Raül Garrigasait.

“És important recuperar els llibres de Virginia Woolf i posar-los a l’abast dels lectors perquè no estiguin descatalogats”, explica l’editora de Cal Carré, Antònia Carré-Pons. Woolf és l’autora fundacional del segell, que va néixer l’any passat amb Dos relats de Virginia i Leonard Woolf, el seu marit. Ara han rescatat Entre els actes amb una nova traducció de Marta Pera Cucurell, que també val molt l’alegria. “Entre els actes és una novel·la fàcil, una bona porta d’entrada a la literatura de Woolf. Parla de la capacitat de l’art per salvar les persones i de la dificultat de les dones per ser artistes, i ho fa amb un punt d’humor”, assenyala Carré-Pons, que per a l’any vinent prepara dos volums de contes de Woolf també amb traducció de Marta Pera Cucurell.

I aquest any duc al Festival un altre traductor jove i excepcional que trasllada els textos de la llengua russa a la catalana, Arnau Barios. Ha traduït proses de Mandelstam  i Óssipov i poemes de Lérmontov i Brodski. És autor de la traducció en vers d’Eugeni Oneguin (Club Editor) de Puixkin  per la qual li varen atorgar el Premi Ciutat de Barcelona de traducció catalana. Ara acaba de sortir 24 contes (Club Editor), d’Anton Txékhov. Dos llibres que mereixen aplaudiments perquè representen dues obres clàssiques essencials de la gran literatura que recoman amb fervor. Xavier Serrahima en una crítica instructiva deia d’aquest llibre: “Perquè, per llegir-los, per assaborir-los, per gaudir-los, per extreure’n tot el que en podem extreure, cal, ineludiblement, en primer lloc, que esbatanem ben esbatanades les nostres ales i, en segon, que deixem enrere la nostra limitada i pobra funció receptiva o passiva com a lectors i ens convertim en lectors (ben) actius, en col·laboradors necessaris o coautors –de fet, co-autors– de tots i cadascuns dels contes o narracions que llegim.” Un excel·lent consell que intent practicar a les totes.

UN ALTRE CLÀSSIC EXTRAORDINARI.

Som un fan de Jane Austen. I tenc una alegria de no dir per dos motius. Primer, la Fundació Bertrana estimada ha creat el premi de traducció Aurora Bertrana. Segon, aquest primer any l’ha guanyat el traductor, intèrpret, corrector editorial i, sobretot, poeta Yannick Garcia, al qual l’any 2003, quan aquest cronista era jurat del premi Gabriel Ferrater de poesia, vàrem donar el guardó per unanimitat per un llibre de poemes fresc i intel·ligent, De dalt i de baix (Edicions 62). I ara ha merescut aquest nou premi per una traducció que recoman apassionadament del clàssic Orgull i prejudici (La Casa dels Clàssics), de l’Austen. Cal destacar que ha competit amb 700 obres que havien estat traduïdes al català l’any 2021. Yannick ha comentat: “Ha estat un petit suplici. Vaig haver de pensar i repensar cada frase perquè sentia la pressió de ser analitzat amb lupa. Desconeixia la rebuda que tindria Jane Austen en cada generació. Pensava que no arribaria a públics nous, però estava equivocat. Crec que cada nova traducció d’un llibre ha de tornar a posar-lo en valor. Aquest premi és un reconeixement a un ofici i una professió, la de traductor, que poques vegades puja a l’escenari.” Llegiu aquesta joia literària que, reescrita per Yannick Garcia, ha esdevingut nova de trinca.

Compartir el artículo

stats