Totes ho són. Sovint oblidam els seus efectes. I massa sovint, els nostres liders ens hi emboliquen per interessos econòmics, patriòtics, ideològics, religiosos i de tota mena. De vegades, interessos simplement criminals. Per començar-ne una, tot val i tot sembla fàcil. Som bons d’escalfar. Per acabar-les, sembla que mai no en tenim les condicions. La derrota, potser... Les conseqüències deixen ferida per molts i molts d’anys.
Les dues novel·les de Judith Kerr (1923-2019) que publica en català l’editorial L’Altra Tribu arriben molt oportunament. Són: De quan Hitler va robar el conill rosa, un títol conegudíssim, un clàssic de la literatura infantil europea i universal (amb la traducció veterana i revisada de Marta Bes i Oliva), i la seva continuació no tan coneguda, però igualment interessant o més: Sota les bombes (traducció de Marc Donat Balcells). Volem senyalar inicialment que els productes de L’Altra Tribu ens agraden perquè són sempre una bona tria, i a més per la seva senzillesa. Els seus llibres, a banda d’interessants, se sostenen físicament bé en les mans. No és cosa menor.
Els dos títols configuren una part essencial de la biografia de l’autora. S’hi parla dels anys en què la seva família va haver de deixar Alemanya per mor de l’ascens del nazisme. El seu pare, autor molt crític i compromès contra aquest corrent totalitari i contra el personatge que el liderava, va haver de fugir de Berlin, i d’Alemanya, cap a Suïssa l’any 1933. Amenaçat de mort. Fou advertit de què, si Hitler guanyava les eleccions, ell seria empresonat i reprimit. Era de família jueva. Molt poc després, la seva esposa i els seus dos fills, en Max i n’Anna (personatge que és en gran mesura la mateixa Judith Kerr) també passen a Suïssa (uns mesos). I després a França (dos anys) i finalment a Anglaterra, l’any 1936. A Alemanya, els llibres del seu pare foren llençats a la foguera.
Les dues novel·les narren aquesta peripècia familiar amb el centre d’interès ubicat en el desenvolupament de n’Anna. Ella surt d’Alemanya amb 10 anys i acaba la seva adolescència, ja a Londres, i quan acaba la guerra, havent experimentat mil situacions canviants. Judith Kerr va trobar a Anglaterra el seu nou país. I es feu seva la llengua anglesa. Va viure la guerra, intentà ajudar econòmicament la seva família –ningú no encarregà feines a un escriptor jueu immigrat-, suportà l’experiència dels bombardejos, el menyspreu que sempre rep tot immigrat...
El relat, dramàtic, no ens porta a la desesperació. És francament optimista (sense ensucrament), té humor i manifesta compassió gairebé en cada pàgina. Ella viu a Londres el primer amor. Fa els primers treballs remunerats. Veu com el seu germà (brillant en els estudis) és tancat en un camp de ciutadans estrangers a Anglaterra, fins que a la fi pot entrar a les forces aèries britàniques...
N’Anna coneix la desesperació de la seva mare, la penúria econòmica de la família, el desencís, la por. Però, també la il·lusió. Sobretot, quan a la fi pot inscriure’s a l’escola de Belles Arts i conèixer la dedicació a la qual destinarà el seu futur. Es convertirà a la llarga en escriptora i il·lustradora de llibres per a infants. En resum: dues lectures oportuníssimes.
