Assumpció Cortès és autora d’un llibre molt suggerent, Gratitud, en el qual l’escriptora reflexiona i comparteix les reflexions, sobre la mort del seu company. A Gratitud, ella, amb la tristesa pròpia del moment ens proposa també experimentar la pau.
Per tant, no hi havia ningú millor que Assumpció per acostar-nos la figura immensa d’Enric Benito, metge, home cult i, sobretot, acompanyant.
Enric Benito té moltes qualitats, la de gran conversador és una d’elles, la d’oncòleg referent una altra, la d’amic dels seus amics una més, ara bé, ell és, paral·lelament a totes aquestes coses, guia cap al darrer trànsit. Sí, ell, a través dels que coneixem com a “tractaments pal·liatius”, ajuda, conhorta i conforta el traspàs, quan aquest és ja inevitable
I, en aquest volum, Benito parla clar, però de forma entusiasta. I no només de com afrontar la mort, també parla d’amor, del pas del temps, de com crear sinèrgies, de felicitat, en definitiva.
Estam davant un llibre transcendent i que parla de transcendència, a través d’històries profundes i d’altres més curioses i divertides. I és que, tota una vida dedicada a veure i viure de prop el que tots sabem que passarà, marca molt.
Avui, ja retirat de la medicina activa, la tasca del metge és la de divulgar, de donar a conèixer que el fet de morir, natural ell, pot no ser tan traumàtic com pensam. I que, la dignitat mai no s’ha de perdre, tampoc en els darrers moments.
