Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

TEATRE

L’escena en paper

El Teatre Principal de Palma publica quatre textos d’obres produïdes o coproduïdes durant aquesta o la propera temporades

L’escena en paper | La darrera opció.

L’editorial Arola ha estat l’encarregada d’editar els títols d’obres que el Teatre principal de Palma ha portat a l’escena enguany o que estan en fase de producció i que es podran veure en els propers mesos. Aquests títols són: La darrera opció de Clara Ingold, Tanatologia de Xavier Uriz, Fake de Rafel Gallego i Escalar un gegant de Bernat Molina.

A La darrera opció, dos amics han decidit deixar enrere la vida com l’havien conegut fins ara, emprendre una aventura revolucionària per a ells: desconnectar de tot i de tothom. La darrera opció per rompre amb la inèrcia i agafar definitivament les regnes de la seva vida. O no…

L’escena en paper | Tanatologia.

L’escena en paper | Tanatologia.

A Tanatologia les coses venen com venen, de qualsevol manera i, aleshores, un fa el que pot. Com si tinguessin sentit. La gent se suïcida i pot ser ens escandalitza i altres poden pensar que endavant, que se suïcidi qui vulgui, on és el problema? Què podem fer? Tanatologia planteja el tema del suïcidi, el de la identitat i el de la memòria. Una obra sobre un futur proper que tal vegada no sigui un futur apassionant, però és un futur correcte i educat i polit i net i amb els armaris ordenats. Un futur on els suïcides demanen permís a les autoritats. On es du a terme un seguiment psicològic de cada cas i on cada suïcida, si és un bon candidat, serà convenientment acompanyat a la seva mort.

L’escena en paper | Fake.

L’escena en paper | Fake.

A Fake, trobam informacions sense contrastar, uns valors cada vegada més mercantils, menys humans, massa líquids… i unes estructures socials i econòmiques que deixen poc marge als ideals i a la ètica. I això no és només l’argument de Fake, és un resum de l’actualitat, del món pel qual ens movem.

Amb aquesta peça es vol agitar les ments, les consciències, fer pensar i, sobre tot, generar una acció revolucionària que consisteix en impedir que passi, en no deixar que passin!

L’escena en paper | Escalar un gegant.

L’escena en paper | Escalar un gegant.

Escalar un gegant és una tragicomèdia lleugera amb gust dolç i agre, que investiga les relacions pare-fill (i en general familiars) que se van deteriorant amb el temps i la distància. Ho fa plantejant un encontre inesperat entre un pare i un fill que han de conviure per primera vegada en molt de temps degut a una tempesta que arrasa el municipi i que els mantindrà dies entre les mateixes quatre parets, sense poc més a fer que conversar i intentar entendre’s.

L’obra plateja un dilema personal entre els dos personatges. No intenta ser políticament correcta ni defensar una filosofia concreta, ni que se n’extregui una moral. Ens conta una experiència personal que ens exposa les postures de dos personatges reals amb els seus defectes i virtuts.

Compartir el artículo

stats