Elizabeth Gaskell, (1810-1865), va escriure aquest llibre l’any 1851.
«Aquest és l’encant d’una ciutat petita, tothom participa en els mateixos esdeveniments.» pàg. 76
El Senyor Harrison, metge acabat de llicenciar, arriba a Ducombe, on ocupa el lloc d’ajudant del Doctor Howart, un home molt pendent de les formes i les normes. En aquesta petita comunitat, hi ha un nombre important de persones desenfeinades i xerraires. Per als que acullen al jove metge, el més crucial és que trobi esposa, ens parlen d’aparences i dots, ell els deixa dir, des del primer moment queda captivat per Sophie, la filla del pastor, una noia que trenca els motlles, és maca i assenyada, òrfena de mare, des de molt joveneta té cura de la casa i dels germans, tot i això, té una prioritat per la seva formació intel·lectual.
Ens diverteixen els malentesos, pel que fa a les intrigues de casaments.
Les persones participen en els mateixos esdeveniments i generen opinions, interessos molt poc lloables prenen protagonisme. D’un dia per l’altre Harrison per tot el prestigi, la crueltat quan el volen de desacreditar pren una força que fa esgarrifar, quan el jove metge s’enfronta a l’opinió del metge titular, davant d’un cas de l’amputació d’un braç, el malalt és un jardiner i pare de família; Harrison creu que s’ha de salvar el braç, i ho aconsegueix, però la comunitat «considerava» que calia amputar, la qual cosa reforçava el prestigi del metge, si optava per la cirurgia, i la possibilitat dels altres de lluir-se fent caritat:
...»De l’esposa i la família ja ens en cuidarem nosaltres. Penseu en l’oportunitat d’agafar fama que se us presenta, senyor Harrisson.» pàg. 76
Després de divertides intrigues, Harrison es casarà amb la Sophie.
També vivim la tragèdia representada per un grup humà capaç de comportar-se amb la màxima crueltat.
Una lectura que ens porta a un somriure, també una reflexió sobre les destructives actuacions gregàries de la societat, malauradament, un mal que no perd vigència.
