La completa biografia sobre Llorenç Bisbal que ha preparat Antoni Vidal Nicolau és fruit del treball realitzat per a la seva tesi doctoral. Amb el títol «Els orígens del socialisme històric de Mallorca», el període comprés entre 1892 i 1930 va merèixer la seva atenció primfilada. Ara, amb aquest recorregut per la figura i l’obra de Llorenç Bisbal es completa en la historiografia un període molt interessant de la nostra història, que ben bé necessitava aquesta reivindicació.
El reconeixement de la nostra memòria històrica és això: tenir a l’abast la informació necessària, clara i ben estructurada, perquè l’oblit deixi de cobrir les nostres espatlles. La figura de Llorenç Bisbal mereix el text que Antoni Vidal Nicolau li ha dedicat, on un molt documentat relat detalla el transcurs vital i sobre tot ideològic de la figura que podríem dir-ne poc coneguda de Llorenç Bisbal.
Si bé és cert que va rebre el reconeixement polític en el moment de la recuperació de les forces socialistes, tot amb l’arribada de la democràcia l’any 1976, i que el primer ajuntament democràtic de Palma va retornar el seu nom a la plaça anomenada així abans de la guerra civil, a més de l’anomenament l’any 1998 com a fill adoptiu, encara que tot això sigui vera, feia falta un estudi seriós de la seva trajectòria.
Això és justament el que fa Antoni Vidal Nicolau al seu llibre: deixar constància de la vàlua d’aquest home transcendental per l’evolució política de l’esquerra a Mallorca. Vol remarcar l’orgull que ens mereixem tots, no només la seva família, en reivindicar una trajectòria com la seva. Fou un home que mereix un gran respecte per la feina feta, al llarg de trenta-cinc anys de lluita per un socialisme que cercava maneres d’aproximació a la vida política, el que el dugué a ser el primer batle socialista a l’Ajuntament de Palma.
Perquè l’alcudienc Llorenç Bisbal, nascut el 1876, va esser anomenat batle de Palma en la proclamació de la Segona República, l’abril de 1931, essent ratificat aviat en eleccions democràtiques. El que va fer pel socialisme no rau en els mesos del seu càrrec, que foren pocs per la consciència que tenia del treball i no de la cadira. Morí massa prest −el 1935−, per mor de la malaltia pulmonar contreta a la guerra de Cuba, on va intervenir com a soldat, cosa que el va estalviar els patiments que l’alçament i la guerra civil infligiren al socialisme, i que afectaren també directament la seva família.
El llibre és rigorós i minuciós en el seu recorregut pels fets històrics, amb molts de fragments narrats en primera persona a partir dels articles d’El Obrero Balear en què Bisbal fou tan actiu. De fet, cada capítol del llibre es resumeix amb una cita inicial d’un article seu que sempre resulta clar i llampant.
