És Faules poètiques, el nou llibre de Montse Homs, el millor llibre de versos per a infants que hem llegit en els darrers anys? L’edició és bellíssima (Kalandraka): el format, la dimensió, les tapes, el paper, la tipografia, el bon gust... Les il·lustracions, de Laia Domènech, ens semblen elegants i delicades, di scretes també, sensibles i intel·ligents –com ens semblen intel·ligents els versos als quals fan referència. Faules poètiques és una sorpresa. El tema és vell: les faules clàssiques, els animals que s’autodefineixen, un bestiari amb versos (s’hi percep la influència de Pere Quart)... El tractament és nou. Sobretot, perquè l’aprofitament d’un material tan vell i tan mastegat és fet des d’una perspectiva que (a nosaltres) ens sembla nova, ambiciosa. Té mèrit. Cal anotar que els vells assumptes literaris permeten infinites exploracions? És el seu gran valor. L’exploració de Montse Homs és arriscada, i el resultat mereix una avaluació (molt) positiva.
L’autora no escatima cites o referències, tant literàries com de la cultura popular. Així un “Vola, vola...” o una imatge de Saint-Exupéry; així Warhol o Mary Oliver, Txaikovski o Batman, Mary Poppins o Peter Handke... Tantes i tant diveres, les referències. Sens oblidar Isop. Ens agrada que l’autora faci aquests esments, perquè és bo que els lectors sapiguem quins poden ser els referents d’allò que llegim. Qualque nin o nina llegirà per primera vegada el nom de Warhol. Són aportacions, les cites, explícites o no, que Montse Homs fa al nostre bagatge. I que aboca al bagatge encara poc voluminós dels joves lectors. No creiem en tot cas, i és obvi dir-ho, que la lectura d’aquests versos hagi de ser limitada als infants. A aquests, els seus adults els hauran d’explicar algunes coses, el sentit d’alguns noms.
No hi falta el bon humor, el que ens provoca, només, un somriure còmplice: vegeu la composició tipogràfica del poema dedicat al rinoceront. No hi falten imatges evocadores, d’una gran plasticitat. Per exemple: “Balancejo/ la meva duna/ camí de l’aigua...”, en el poema dedicat al dromedari. Per exemple: “Covar la vida/ per contradir la mort”, quan se’ns descriu el pingüí. Per exemple: “En el mirall del cel/ som pols de la via làctia”, quan se’ns mostren les sardines amb paraules... No és banal, tot això.
Francament, feia molt de temps que no trobaven un text tan ambiciós, i tan ben bastit des d’una molt elaborada simplicitat. Tal vegada no és perfecte, aquest bestiari. Però, cal insistir: és una proposta excel·lent i del tot recomanable.
