Krzysztof Penderecki (1933-2020), compositor i director d’orquestra polonès, format a Cracòvia, deixeble de Malwski, i influenciat per altres músics contemporanis com Webern, Stravinski i Boulez. Penderecki va actuar a Mallorca diverses vegades. El 1999 va ser convidat pel president d’ACA Antoni Caimari, també va impartir alguna classe al Conservatori, va participar en una tertúlia musical al Club Diario de Mallorca i dirigí el seu segon concert de violí amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears el 2018. Fou premi Príncep d’Astúries de les Arts l’any 2001. Considerat creador d’un nou expressionisme musical, en paraules de Valls Gorina. La seva obra més coneguda és el Plany a les víctimes d’Hiroshima, estrenada el 1960. Passatges de la seva música també es poden sentir a pel·lícules tan conegudes com El resplandor i L’exorcista.
La passió és un gènere musical que narra els darrers dies de Jesús i que es representa els dies de Setmana Santa, normalment un oratori, una col·lecció de fragments extrets dels evangelis (recitatius) i cants meditatius (àries i cors). Evidentment, les més famoses són les de Bach: Sant Mateu i Sant Joan.
Cal dir que la Passió segons sant Lluc fou estrenada a la catedral de Munster el 1966, tot coincidint amb les festivitats commemoratives pel mil·lenari del cristianisme a Polònia. Està escrita per a un narrador, veus solistes, cors i orquestra, una combinació de música experimental i d’avantguarda, de caràcter atonal, amb música més tradicional, barroca i harmònica. A l’obra sonen elements extramusicals i poc ortodoxes com són crits i rialles. Hi ha moments de serialisme i sona el motiu BACH (si bemoll, la, do, si natural). Números destacats són: l’oració a l’hort de Getsemaní (un tema que també tractà Beethoven), la traïció de Judes, la negació de Pere, Stabat Mater i un final per a solistes, cor i orquestra. El musicòleg F. X. Mata la considera una de les millors músiques religioses del repertori habitual, i per descomptat, del segle XX, de certa facilitat musical dins el que és la música contemporània. Encarregada per la Radiodifusió de Colònia simbolitza la reconciliació de Polònia amb Alemanya després de la II Guerra Mundial i un monument al patiment del seu poble. Fou premi Itàlia 1967 de composició.
La font literària d’aquesta Passió és l’evangeli de Lluc, completat amb algun passatge de Joan, himnes i material de l’Antic Testament, com són els salms i les Lamentacions de Jeremies. El text és en llatí i es diu que fou un desafiament a les autoritats soviètiques d’aleshores, en plena guerra freda.
Els personatges principals de l’obra són l’evangelista (narrador) i Crist (baríton), acompanyats dels antagonistes amb veu de baix (Pere, Pilat, Herodes Antipes), una soprano, més tres cors mixtos d’inspiració gregoriana, un cor de nins i orgue; a l’orquestra hi ha saxòfon i un gran desplegament de percussió que inclou campanes tubulars, tam-tam i gong. Tradició i modernitat a l’hora.
El disc que hem triat és St Luke Passion, un enregistrament de desembre de 1989 fet a la catedral de Katowice en qualitat DDD editat el 1990 per Decca. Penderecki dirigeix, en aquesta ocasió, l’Orquestra Nacional de la Ràdio Polonesa, solistes i membres del Cor Filharmònic Nacional de Varsòvia. El paper de Jesús el fa el baríton britànic Stephen Roberts, i el narrador és el polonès Edward Lubaszenko. També hi participen la soprano alemanya Sigune von Osten i el baix austríac Kurt Rydl.
La Passió segons Sant Lluc s’estructura, com era habitual en el barroc, en dues parts, si bé al CD (número de catàleg Argo 430 328-2) hi ha quatre pistes que desenvoluparem a continuació.
Pista 1) La primera part, d’una mitja hora de duració, comença amb un fragment de l’himne Vexilia Regis), al que segueixen els primers episodis relacionats amb l’arrest de Jesús i l’oració a l’Hort de les Oliveres, les negacions de Pere, amb intercalacions com són els salms 14/15 i 21/22 en forma de doble ària; lamentacions de Jeremies per a soprano, i el salm 55/56,2, un miserere per a cor. A continuació l’interrogatori a la casa de Caifàs i el judici davant Pilat (Lluc 23).
La segona part, d’uns quaranta minuts, es divideix en tres pistes:
Pista 2) Via crucis. Cor amb orquestra In pulverem mortis (Salm 21/22,16), l’arribada al Gòlgota (Joan 19,17); crucifixió i escarni de Jesús (Lluc 23,33-37, Joan 19, 25-27), passacaglia; algunes antífones i el cèlebre himne Pange lingua), paraules de Crist a la Creu; escena del bon lladre (Lluc 23,43).
Pista 3) Stabat Mater, triple cor, dotze veus a cappella: composició anterior de l’any 1962.
Pista 4) Erat autem fere (Lluc 23, 44-46), mort de Jesús a l’hora sexta (Joan 19,30) i el salm 30/31,2-3. Després d’un destacat paper de la corda, una inquietant polifonia vocal i un solemne acord final.
Un total de 76 minuts sobrecollidors.
