Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

DOCUMENT

El Terreno i la dona ja eren així

Es tracta d’ una publicació amb molt d’interès, tal volta no precisament literari, malgrat que ho té documental

Eduard Moya. Diario de Mallorca

Tal vegada, a més del nom de l’autor d’aquest llibre, un desconegut i no identificat Francis Caron, hem de mencionar al traductor i autor de l’estudi introductori, Eduard Moyà, filòleg especialment interessat en aquesta obra, de la que ja ens havia fet aproximacions en conferències i xerrades, aconseguint fins i tot que passés a formar part de la bibliografia de viatges a El Terreno, com recordava a la presentació, amb la cita que se li fa a la novel·la La mar rodona d’en Sebastià Perelló. Dos grans trescadors de la literatura de viatge a l’illa, que alhora han aportat la seva valoració a aquesta obra.

Perquè Diari d’un pintor a Mallorca, en traducció del títol d’aquell Mallorca: diari d’un pintor que Cassell and Company publicà en anglès l’any 1939, en edició de Paul Frischauer, és una publicació amb molt d’interès, tal volta no precisament literari, malgrat que ho té documental. Un pintor que ens afirma ben al començament que just ha finalitzat els seus estudis, i com a pintor «escriure és avorrit per a mi». Malgrat tot ho fa, i barrejarà un petit recorregut per El Terreno dels anys trenta, útil en les descobertes que ens farà, al que la gran aportació serà la de la visió de la dona. És el tema que destaca el seu traductor, Eduard Moyà, al que jo no afegesc cap novetat. «El Terreno no era una fantasia literària d’en Villalonga», constata Moyà al seu estudi, per afegir el que mostra aquest llibret: «la llavor de la nostra modernitat plasmada a un barri».

Les dones nues estrangeres que prenen el sol són, en aquest primer diari d’una estada estiuenca a aquella Mallorca preturística, les que el nostre pintor no deixa de contemplar i plasmar en molts dels dibuixos que il·lustren el seu llibre: «tanta bellesa havia de ser captada per un artista». Era la dona estrangera que romania a El Terreno amb una autonomia impensable per a la dona autòctona.

Mallorca com un lloc on el «temps flueix amb un ritme agradívol, sense afanyar-se», on els colors l’encisen («el cel i la mar eren com una seda esvaïda, de color blau grisenc, i a l’horitzó queia una boira de color rosa blavós») però on també ens fa apunts antropològics com la invasió de l’església a la vida, la manca de música, aquelles escenes de barri on la religiositat i les seves manifestacions en forma de tradició ho ocupen tot, on els mallorquins li semblen una raça especial més patriotes com més «orgullosos de no haver abandonat mai la seva illa»; on aquells que qualifica de «forts, però grassos i plens de plecs», recorda que passen un temps enorme xafardejant.

FRANCIS CARON. Diari d’un pintor a Mallorca. NOVA EDITORIAL MOLL,178 pàgines, 18 €.

FRANCIS CARON. Diari d’un pintor a Mallorca. NOVA EDITORIAL MOLL,178 pàgines, 18 €.

Tot mentre el nostre pintor s’afanya a tractar i captar en els seus dibuixos la dona (nua) fins que, finalment, després d’haver manifestat allò de què aquí ha conegut la «veritable virtut i la felicitat» i «si alguna vegada he de deixar aquesta illa, em sentiré terriblement nostàlgic», just això és el que li arriba, en forma d’enamorament: alhora que reflexiona sobre el fet de la creació, alhora que ho fa sobre la comprensió de la dona, de sobte, a aquest experiment que per a ell és la vida, li arriba el seu primer amor: «no sabia que una cosa així pogués ocórrer; que algú et pogués sostenir com un alè», de manera que parteix dient adéu. «Mallorca ja és un assumpte del passat. Mai no miraré enrere». Ni nosaltres sabrem res d’aquell pintor que probablement escrivia sota pseudònim, que procedia d’Europa central o tal volta França més que no d’Anglaterra, però que va saber copsar l’esperit d’aquell barri tan europeu ja els anys trenta del segle XX.

Compartir el artículo

stats