El traje de lo que no importa és una sorpresa que ens regala l’editorial Nórdica, en el seu àmbit infantil. L’autora d’aquest breu conte és Sylvia Plath (1932-1963), un mite literari. No coneixíem aquest treball de Plath. I confessam que, per pur desconeixement, ni el sospitàvem. Acudim immediatament a la l’enciclopèdia lliure de la xarxa, wikipedia, i trobam que, en un apartat de la seva biografia de nom Obras para niños, a The It-Doesn’t-Matter-Suit, l’acompanyen tres títols més: The Bed Book, Collected Children’s Stories, i Mrs. Cherry’s Kitchen, tots quatre editats anys després de la mort, tràgica, com sí sabem tots, de l’autora. Esperonats per la curiositat cercam la biografia de la poeta en la versió anglesa de l’enciclopèdia, i només apareixen aquests quatre llibres, un d’ells il.lustrat, quasi res, pel gran Quentin Blake, tota una institució. De la versió catalana de l’enciclopèdia virtual millor no fer-ne, pel que fa a allò que diu de Plath, cap comentari.
L’edició és formalment molt atractiva: reduïda dimensió, tapa dura, paper ben triat, text ben traduït per Xesús Fraga i, com es diu a la contraportada, un llibre “para niños y niñas que ya prefieren leer solos”, cosa que justifica la tipografia utilitzada, al nostre parer un pelet menuda. Les il.lustracions de Rocío Martínez són agradables, simpàtiques i lleugeres, del tot connectades amb el text. El tema que Plath exposa al seu conte és expressat positivament. Cal no refusar allò que trobam en la vida, perquè, encara que altra gent on ho trobi útil ni significatiu, pot ser-ho per a nosaltres. Vivim aquí una anècdota que afecta els set germans de la família Nix, i especialment del petit, Max. L’únic que té els sentits oberts a la novetat i que no tem el ridícul. Potser hi podem interpretar una inicial empenta del quefer literari de Plath. Perquè, se’ns informa que el text va ser escrit per ella abans de tenir el primer fill.
En qualsevol cas, hem gaudit d’aquesta lectura. Ens mostra una altra Sylvia Plath, persona de complexitats emocionals i intel.lectuals, i víctima d’anàlisis crítics no del tot correctes. El traje de lo que no importa ens permet deixar de banda els costats dramàtics que va viure l’escriptora. I permet que els infants lectors ja la incorporin, sense intermediacions interessades, a la seva biblioteca i al seu bagatge lector.
