Quan Khaled Hosseini (Kabul 1965) escrigué Mil Sols Esplèndids l’any 2007 explicà una història de supervivència, possible només gràcies a la força de l’amor en temps de desesperació. La història passa a l’Afganistan i transcorre entre els anys seixanta i els noranta del segle XX, les dècades de la invasió soviètica, la guerra, e9 €l règim talibà i l’arribada dels nord-americans. El llibre es divideix en quatre parts, a la quarta i darrera sembla que es pot entreveuré una mica d’esperança i que un petit raig de llum s’obre camí entre la foscor. Però ... Ara, avui, l’any 2021 acabem de comprovar que a l’Afganistan no hi ha treva. L’arribada, altra vegada, dels talibans al poder fa témer que la xaria es torni a imposar de manera estricta i que les dones tornin a patir la més dura de les repressions, això fa que el cor se’ns ompli de tristor.
A Mil sols esplèndids, partint de la intimitat de les vides de dues dones a Kabul, Hosseini teixeix el relat d’allò què va passar a l’Afganistan durant aquelles dècades de confusió política i cultural, que afectà en gran manera a les dones i que va destruir el que representava cultura, art i llibertat.
Enguany s’han complit vint anys de la demolició dels Budes de Bamian, considerades una meravella del món. Aquestes grans estàtues havien sobreviscut a més d’un mil·lenni de terratrèmols i hiverns brutals, però en pocs dies un acte de terrorisme cultural les feu desaparèixer. La preservació de Bamian i de tota la seva riquesa patrimonial i arqueològica, que s’ha intentat protegir des de l’aleshores per part dels estats membres de la Unesco, torna a trobar-se ara en perill.
La força de la història que ens conta Hossein a Mil Sols Esplèndids la tenen sempre les veus de les dues dones, Mariam i Laila, la seva resiliència i la seva desesperació fan que uneixin forces contra la tirania del marit compartit. Dues dones nascudes en circumstàncies molt diferents, però que el destí les du a viure juntes situacions extremadament dures, això fa que es crei entre elles un vincle i que l’estimació que acaben tenint l’una per l’altra els doni el coratge necessari per tirar endavant. Aquesta és una història d’heroisme i de vida, hi ha més que pena i tristor, hi ha també amor, amistat i lligams. El llibre et deixa amb llàgrimes als ulls, però també encén l’espurna de l’esperança ... Malauradament ara s’ha tornat a apagar.
És una lectura molt recomanable a pesar de la seva duresa, les vides d’aquests milers i milers de Mariams i Lailes no poden quedar apagades, les hem de tenir presents.
El títol del llibre fa referència a la descripció de Kabul que feu Saib Tabrizi, un poeta persa del segle XVII «... eren incomptables les llunes que brillaven sobre els seus terrats, o els mil sols esplèndids que s’ocultaven rere els seus murs.»
