Stefan Zweig, (1881-1942), TRES MAESTROS (Balzac, Dickens, Dostoievski), (1920).
Balzac
Balzac escriu per esdevenir el més gran, va crear un univers sense límits, Napoleó és el seu exemple, ell cerca un lloc paral·lel a la literatura. Amb un coneixement sense límits, res quedava fora de la seva mirada: política, teologia, vida quotidiana, de l’estètica més banal fins als secrets de la química...
Dostoievski es va interessar per l’obre de Balzac, del qual va traduir, per satisfer un deute, Eugenia Grandet.
Charles Dickens
Un autor estimat, els subscriptors dels diaris on es publicaven els seus escrits, no podien esperar l’arribada del carter, sortien a trobar-lo. Ens diuen d’ell:
...»es el único escritor del siglo cuyo propósito más íntimo coincide plenamente con las necesidades espirituales de su tiempo. « pàg. 58
Oliver Twist, va passar a ser un personatge molt estimat, va fer sorgir els sentiments més nobles:
...»el gobierno mejoró los asilos para pobres y controló las escuelas privadas» pàg. 89.
Dostoievski
Va conèixer l’èxit, malgrat tot va conviure de manera permanent la malaltia, la precarietat material, la soledat... Va crear personatges malauradament quotidians. Quan la vella escanyapobres de Crim i Càstig fa els comptes, ens demostra que els tractes amb la usura, ja sigui clandestina u oficial son els que patim; els Svidrigáilov, personatges que cerquen el plaer sense miraments. amb aquests també hi convivim, Dostoievski, ens aparta de la lectura plàcida, les emocions ens fan aturar, és ell qui imposa el ritme.
Aquests apunts, magnífics en la seva brevetat, ens ajuden a gaudir de cada autor amb més profunditat. Una lectura a la qual hi tornarem.
