Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un bisbe il·lustrat

Nadal representa la paciència del funcionari davant la impaciència de l’activista i l’arribista, i davant la impertinència del poder

Bernat Nadal. VIQUIPÈDIA

És la biografia del bisbe i polític Bernat Nadal i Crespí una identitat silenciada; ho era, efectivament, fins aquesta aportació que signen conjuntament Pere Fullana Puigserver i Valentí Valenciano i López. Ho constaten a la introducció del llibre que li dediquen en paraules de la professora Isabel Moll; ho constata la bibliografia que hi té dedicada, on l’anterior aportació correspon al treball que Miguel Duran Pastor presentà l’any 1986 a la col·lecció Biografies de mallorquins editada per l’Ajuntament de Palma. Més recents, s’hi poden trobar aportacions només a la seva tasca episcopal.

Però és que Bernat Nadal i Crespí (Sóller 1745-Palma, 1818) és una figura cabdal que, tot i esser bisbe de Mallorca, és molt més que això, amb la seva vinculació a la política nacional com a diputat a les Corts de Cadis; ell viu en primera línia i com a participant influent un moment polític i social d’evolució i creixement que probablement no hagués estat possible sense ell, vinculat al poder amb els regnats de Carles III, Carles IV i fins i fins i tot el retorn a l’absolutisme de Ferran VII.

Si l’aportació de Miquel Duran és just una aproximació que ja deixa clar i llampant que es tracta d’un «innovador que sabia respectar les tradicions», el treball que presenten Fullana i Valenciano a Illa Edicions planteja una nova i molt completa visió de la seva figura i sobretot de la seva obra, recuperant un il·lustrat mallorquí, cabdal en l’inici de la modernització i el canvi de la societat illenca, amb dos tarannàs superposats: l’esperit que al llarg dels seus vint-i-quatre anys d’episcopat no deixà indiferent ningú, fent feina per a millorar la vida als sectors socials menys afavorits, i la seva participació política, sempre amb iniciatives de canvi, que no defuig cap mena de responsabilitat, amb «judicis valorats i ponderats.»

És la trajectòria del bisbe Bernat Nadal i Crespí molt interessant −per a mí, una descoberta− que es resumeix al capítol de conclusions: «Nadal representa la paciència del funcionari davant la impaciència de l’activista i l’arribista, i davant la impertinència del poder». És el llibre que li dediquen Fullana i Valenciano una aproximació curosa a la seva època i tasca, amb una contextualització impecable de l’entorn social, evidentment religiós però també polític, que és una de les millors aproximacions al significat de la Il·lustració i al canvi social que es prepara al llarg del segle XVIII sense el que no s’entendria el XIX. «El bisbe coneix la mentalitat il·lustrada i ha interioritzat clarament el camí que la modernitat està traçant per a l’Església. Sobraven efectius eclesiàstics i mancava sensibilitat i compromís amb aquell món real.»

Per tot això, m’ha semblat aquesta biografia una aproximació excel·lent a la Mallorca del moment que s’entén dins el context de l’estat espanyol. És un llibre d’història social; també és una biografia; però fonamentalment és un llibre de lectura plaent i entenedora, completat amb interessants aportacions a manera d’apèndix documental, cronologia i una completíssima bibliografia.

Marcel Proust.

Marcel Proust. Aránzazu Miró

Compartir el artículo

stats