A “Le Voyage dans la Lune” (1902) de Georges Méliès hi trobam una primera aproximació cinematogràfica a l’obra de Herbert George Wells (1866-1846) –THE FIRST MEN IN THE MOON-, de l’any 1901, maridada amb una novel·la anterior, de 1865, del francès Jules Verne -DE LA TERRE À LA LUNE-. El primer film de ciència ficció de la història del cinema sembla que no tingué mai partitura original en el moment de la seva estrena, més bé una trentena llarga al llarg de la seva història. De totes elles en destacarem dues, per ser les més properes al nostre context cultural:
1.La primera és la de Joan Miquel Romero, de qui, entre moltes altres composicions pel cinema de Méliès, hi trobam una per “Le Voyage dans la lune”, presentada en unes jornades de l’Associació Balears d’Amics de les Bandes Sonores (ABABS) sobre Jules Verne, celebrades a Palma l’any 2015.
2.La segona, –LE VOYAGE FANTASTIQUE- de Joan Serra, dedicada a ABABS i que s’estrenarà en el marc del III Congrés Internacional sobre Jules Verne que se celebrarà a Palma els dies 10, 11 i 12 de novembre de 2021.
En termes generals, la música en el cinema d’H.G. Wells no ofereix uns trets característics, més enllà de poder-se emmarcar perfectament dins els cànons musicals de Hollywood per a les bandes sonores de films d’aventures, terror o ciència ficció. Partitures de tall clàssic, a l’empara del postromanticisme introduït pels compositors europeus, que en alguns casos introdueixen textures més atrevides i contemporànies amb l’objectiu de conjugar un discurs més ajustat a les temàtiques argumentals, en general de caire fantàstic i futurista.
L’àmplia i extensa bibliografia de l’escriptor britànic, de qui commemoram el 75è aniversari de la seva mort, ha estat una cabalosa font d’inspiració per a un gran nombre de directors i compositors de cinema. La Guerra dels Móns (898), L’Home Invisible (1897), L’illa del doctor Moreau (1896) o La Màquina del Temps (1895) potser siguin les novel·les més conegudes per la quantitat de versions rodades entre els anys 30 del segle XX i l’actualitat. En les seves versions originals hi trobam partitures importants signades per personalitats musicals tant diverses com Leith Stevens a La Guerra dels Móns (Byron Haskin, 1953), la més popular de totes; Laurie Johnson a La Gran Sorpresa -First men in the moon- (Nathan Juran, 1964); Russell Garcia a la primera versió cinematogràfica de La Màquina del Temps (George Pal, 1960); Heinz Roemheld a L’Home Invisible (James Whale, 1933), tot un clàssic del cinema amb un gran treball de veu de Claude Rains; o Arthur Johnston i Arthur Krumgold a Island of Lost Souls, primera versió de L’Illa del Doctor Moreau (Erle C. Kenton, 1932).
Als compositors abans esmentats hi podríem sumar d’altres més coneguts entre el públic cinèfil com Leonard Rosenmann (L’Illa del Doctor Moreau, 1977), Dana Kaprof (L’Imperi de les Formigues, 1977), Miklos Rozsa (Els Passatgers del Temps, 1979), Klaus Badelt (La Màquina del Temps, 2002) o John Williams (La Guerra dels Móns, 2005) que han aconseguit aportat noves perspectives musicals al món del cinema fantàstic i de la ciència ficció. Menció a part mereix La Vida Futura (THE SHAPE OF THINGS TO COME) de 1933, duta al cinema tres anys més tard per William Cameron Menzies, no tant popular com la resta però amb una partitura original de Sir Arthur Bliss, una de les poques obres cinematogràfiques del compositor britànic.
