Melville, 1819-1891. Bartleby, aquest conte forma part d’un recull publicat al 1856 The Piazza Tales. Al pròleg Borges ens diu:
...»Bartleby define ya un género que hacia 1919 reinventaría y profundizaría Franz Kafka: el de las fantasías de la conducta y del sentimiento o, como ahora malamente se dice psicológicas...» pàg. 10
Coneixem un advocat, que viu una tranquil·la prosperitat a Wall Street, és un home que té un objectiu clar: evitar el risc. Ens presenta els dos escrivents empleats, dos personatges peculiars que es complementen. Per l’un el millor moment, pel que fa a la producció, és al matí; per l’altre, la tarda... els observa:
...»Turkey era un hombre a quien perjudicaba la prosperidad.»
Pel que fa a Nippers, l’altre empleat ens diu:
...“era por lo menos un joven sobrio. Pero la propia naturaleza era su tabernero, y desde su nacimiento le había suministrado un carácter tan irritable y tan alcohólico que toda bebida subsiguiente le era superflua.» pàgs. 26 i 27.
Uns empleats que fan possible la inèrcia que porta a la prosperitat. Apareix aquell home que és la nota discordant, aquell home solitari, que fa una determinada feina de manera ininterrompuda, copia incansablement, per això ha estat contractat. Un home dominat per una obstinació, no farà res que no sigui copiar maquinalment, no sabrem res d’ell, el seu cap vol entendre’l, el vol protegir... no actua amb violència, però la obstinació de l’empleat el supera... «preferiría no hacerlo», és la resposta irritant que aquest personatge no deixa de donar, és un home correcte i auster, en té prou amb molt poc, però no l’ha atrapat la inèrcia, ha quedat fora. Una soledat i obstinació que no encaixen en els comportaments previstos, tothom fa el que cal, ell es revel.la amb aquesta «passivitat insultant», la seva actitud atura l’engranatge que porta a «la prosperitat».
Una reflexió, a la qual tornem, coneixem un home que la societat ha d’excloure per seguir endavant. Una relectura a la qual no podem deixar de tornar.
