Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Miquel dels Sants Oliver: més enllà del periodisme

Miquel dels Sants Oliver: més enllà del periodisme

Miquel dels Sants Oliver: més enllà del periodisme

Qui no ha llegit Mallorca durante la primera revolución, s’ha perdut una combinació exquisida de relat àgil, gust pel detall i rigor històric. Qui desconeix els articles de Miquel dels Sants Oliver sobre Palma, ignora una visió apassionada de la ciutat. Qui no ha revisat els seus parlaments o reflexions sobre turisme, mai entendrà que era possible aixecar una indústria dels forasters molt distinta de la que gaudim i patim. Qui no ha profunditzat en les seves anàlisis polítiques, mai entendrà que per ser clar i contundent no és necessitar ser cridaner.

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà és l’intel·lectual mallorquí més important del canvi del segle XIX al XX. Enguany, un segle després de la seva mort, el pensament que divulgà pot seguir il·luminant un bon grapat dels esdeveniments polítics i socials de les primeres dècades del XXI.

Nasqué a Campanet un 4 de maig de 1864. Era fill de Joan Lluís Oliver, un progressista que precedí al seu fill en la direcció del diari La Almudaina. Contava que passà els primers anys “entre caixes i proves d’estampa”. Una certa predeterminació del seu futur com a periodista. Es llicencià en dret a Barcelona i a Mallorca començà ben aviat les seves col·laboracions a la premsa.

Durant anys compaginà aquesta tasca amb la secretaria primer i després la direcció del banc Foment Agrícola de Mallorca. En una carta a Miguel de Unamuno lamentava “los catorce años perdidos en tareas comerciales”.

Dirigí La Almudaina entre 1897 i 1904, el Diari de Barcelona els dos anys següents i La Vanguardia a partir de 1906, diari que modernitzà i convertí en el més llegit de Catalunya. Oliver va morir un 9 de gener de 1920.

L’intel·lectual  

Dos eixos guien tota la tasca mallorquina de Miquel dels Sants Oliver. Gori Mir i Damià Pons, dues de les persones que més han estudiat la seva obra, coincideixen en el diagnòstic. Mir exposa el seu parer a Miquel dels Sants Oliver, nacionalisme i síntesi liberal-conservadora (Miquel Font, editor): “Es formà en un doble compromís de modernització i reforma de la societat mallorquina i de necessitat que la seva comunitat prengués consciència de la seva pròpia identitat col·lectiva”. Pons, que publicà El diari La Almudaina en temps de Miquel dels Sants Oliver (Di7), ho explica amb aquestes paraules: “Sempre va tenir uns objectius bàsics ben fixats, que es mantingueren al llarg dels anys. Els interessos de Mallorca com a prioritat, la dignificació de la vida pública, la reforma del caràcter i els costums, la defensa i la difusió dels elements més fonamentals de la identitat col·lectiva, el foment de l’interès per les coses pròximes, l’estímul de l’esperit d’iniciativa, la modernització dels serveis i dels equipaments urbans, l’elogi d’un patriotisme fonamentat en els fets i no en les paraules inflades… foren alguns dels propòsits irrenunciables del diari”.

La seva acció vers la modernització del país començà abans de la desfeta de 1898, quan Espanya perdé les seves darreres colònies a Cuba i Filipines. El caciquisme, una estructura religiosa excessivament intervencionista en els assumptes del Cèsar i la pobresa obligaven a introduir importants canvis que, segons Oliver, havien de transitar entre “la España joven y la España cansada; la España viva y la España oficial”.

El canvi necessitava rompre amb la centralització de l’Estat, malaltia a la qual Oliver atribuïa gran part dels problemes, i caminar cap a un regionalisme que era la solució per a donar “al Estado español una organización política legal que corresponda a su verdadera estructura de Estado compuesto”. Defensà aquesta posició tant a Balears com des de Barcelona, però mai fou un rupturista. És evident que aquest és un debat ben viu un segle després.

També són dignes de posar sobre la taula les seves idees sobre el turisme. Defensà la “indústria dels forasters”, una denominació creada per Bartomeu Amengual, un dels homes d’Oliver a La Almudaina. Però la seva visió queda molt allunyada del que ha esdevingut avui. El dia de la inauguració del Gran Hotel, un 9 de febrer de 1904, es convertí en el protagonista de la vetllada amb un llarg discurs en el qual descriví els avantatges de l’activitat turística. Veia l’obertura de l’establiment del carrer Unió com una passa cap a la modernització de l’illa: “Se trata de la realización de un designio, de un ensueño, casi; de una evolución pacífica merced a la cual Mallorca puede hoy ponerse en pleno contacto con la Europa culta y entrar definitivamente en el comercio de la civilización universal”. Modernització i cultura eren per a ells els eixos del novell sector econòmic. Probablement el model actual no seria del seu gust.

L’historiador 

La majoria dels llibres de Miquel dels Sants Oliver són reculls d’articles publicats als diaris que dirigí, però també a La Roqueta, Museo Balear o l’ABC de Madrid, per anomenar tan sols les publicacions més importants. Però la seva col·laboració s’estén a una quinzena de revistes i diaris de Mallorca i la península. Entre els seus interessos intel·lectuals destaca la història. Les seves publicacions es recullen a llibres com Los españoles en la Revolución Francesa, La herencia de Rousseau o Notes històriques sobre Catalunya en temps de la Revolució Francesa. 

La seva obra cabdal pels illencs és Mallorca durante la primera revolución. Abraça un període que va des del segle XVIII, amb el cop mortal que el Decret de Nova Planta suposà pels distints reialmes perifèrics espanyols, fins als canvis que aportà la Constitució de Cadis. Al llarg de l’obra, dividida en cinc llibres, s’expliquen els darrers moments de l’Antic Règim, els canvis socials a Mallorca, la història dels francesos de Cabrera, la supressió de la Inquisició, la participació mallorquina a les Corts, etc. 

A estones es llegeix com una novel·la històrica gràcies a l’excel·lent ploma d’Oliver. Altres, com el drama que visqueren els soldats francesos captius a Cabrera. Es gaudeix de la festa, quan al Born se celebren els balls per celebrar La Pepa. Sembla un thriller quan es conten les baralles entre el bisbe liberal, Bernat Nadal, i l’absolutista rector de Sant Nicolau, Antoni Llaneres. Es participa del plaer del xueta Bartomeu Valentí Fortesa, de malnom Moixina, quan convida a més de 3.000 ciutadans a un gran banquet per celebrar la supressió del Sant Ofici.

Sovint posà el focus sobre Palma. Sempre en articles que després recopilà en llibres com Hojas del sábado o Cosecha periodística. La seva visió de la ciutat transpira una certa melangia, basten unes frases del titulat La sensación de Palma, publicat el 2 d’octubre de 1909 a La Vanguardia, per descobrir aquest sentiment: “Todo habla de conformidad, de resignación tranquila, de aceptación voluntaria y sincera de su propia suerte. La misma pausada cantinela musical del lenguaje, indica esa indiferencia de los pueblos que no se sienten perturbados por grandes aspiraciones y prefieren la contemplación, cuando no la eutanasia, a la acción y todo su rastro de dolores y tragedias”.

El literat

Les obres de creació de Miquel dels Sants Oliver van des de la poesia fins a la literatura costumista. Poesies, publicat el 1910 a Barcelona, aplega els seus poemes que militen en el moviment modernista amb reminiscències romàntiques. La prosa es mou gairebé sempre en l’àmbit del costumisme. L’Hostal de la bolla és la més popular, plena d’humor, recrea la vida de l’illa amb un ric vocabulari encara quasi virginal de les influències estranyes. La narració curta és el seu gènere preferit. En són exemples Concurs d’acreedors, Les converses del pedrís o Illa daurada. 

Miquel dels Sants Oliver és molt més complex com a persona i com a personatge del que es pot explicar en un article. La defensa d’Antoni Maura i el maurisme. L’impulsor de l’Institut d’Estudis Catalans. L’home que es deixa guanyar pel pessimisme amb el pas dels anys... Aspectes d’un home polièdric que el fan encara més interessant. El millor que es pot dir d’ell és que, cent anys després de la seva mort, articles i assaigs es llegeixen amb delit en els seus aspectes formals i mantenen una vigència envejable que permet posar sota la seva llum fets d’ara mateix.

Compartir el artículo

stats