A questa setmana la penya Komuna Balearica anunciava al seu twitter «que no turi sa festa» (sic) en referència a la celebració dels jugadors del gloriós amb el míster després de la victòria de diumenge passat contra el Nàstic.
Tot d’una vaig relacionar aquesta frase amb la cançó «que siga la fiesta» que té moltes versions. No sé a quina feia referència Komuna. Per ventura a la cançó que Sessino va publicar fa uns anys. És una d’aquestes músiques fàcils i divertides d’escoltar. El ritme és molt animat i incita a ballar. Seria un electro pop dance llatí. És veritat que et dona satisfacció immediata, però després no et queda res.
Personalment, preferiria que parlessin de l’àlbum del grup Fe de Ratas, que fa música de punk rock i d’insatisfacció. Perquè l’EP del grup d’Avilés és un lleuger aperitiu de quinze minuts i quatre cançons que puja molt ràpid al cap, però quan acaba «te quedas con ganas de seguir disfrutando, de quemar todo lo que te has metido», utilitzant les paraules d’argot que fa servir la revista digital Rocktambulos.
Això és el que ens fa sentir el nostre equip en aquest darrer tram de temporada. Tant fa que finalment arribàs a Sabadell la primera derrota en els darrers vuit partits, ens varen quedar ganes de continuar gaudint de la intensitat i les ganes de guanyar que hi posen els jugadors. El més important és que durant tota la setmana posterior et passeges content i orgullós de l’equip. Les coses et semblen més fàcils i millors. Tens ganes de mirar la classificació i analitzar els partits que falten, fins i tot t’animes a organitzar un viatge com va fer la Penya es Pla. A més, a la Nova Creu Alta, hi havia representació de 1942, Jogo Bonito i B65. Però especialment vols que arribi el pròxim partit per anar a l’Estadi pensant que no s’aturi la festa, com diu Komuna.
