Hi ha coses que feim a la vida que, quasi sense remei, fan que algú del nostre entorn tengui preparada sempre una resposta.
Divendres, entre bromes, en parlàvem amb na Francina, la meva filla. Ella em va posar l’exemple quan feim un atxem. No l’hem acabat de fer que sempre hi ha un bocamoll que t’entima: «què estàs constipat?» És igual si no tens cap altre símptoma, l’atxem ha de ser conseqüència d’un refredat.
Jo li vaig contar que des de fa una bona temporada he decidit no agafar el cotxe. I que quan explic que la conciència ecològica és una de les raons per a què el TIB i l’EMT siguin els meus mitjans de transport quasi exclusius, sempre hi ha algú que em diu: «i de què serveix? Tampoc canviaràs el món tu tot sol». De la mateixa manera, quan dic que he decidit anar alerta amb el que menj i amb el que bec per una qüestió de salut, sempre algú sentencia: «tanmateix, et moriràs ben igual».
El món del futbol i de l’Atlètic Balears no són una excepció en això de les respostes previsibles. Així, quan s’explica que jugam contra el Barça B, surt el graciós de torn que per Whatsapp em diu: «uff, ja podeu començar a pensar en el pròxim partit…» El que no saben és que aquestes afirmacions ens predisposen a contradir-los. Per això quan em whatsappegen em surt entre dents: «no perdrem segur».
A Tato probablement li han dit el mateix que a mi, però com que ha demostrat ser molt caparrut ara deu pensar que aquest 2-2 li servirà per tapar boques, de la mateixa manera que em servirà a mi. També ahir, la primera Jornada Interpenyes de futbol-7 organitzada per la Federació a Son Malferit va ser un èxit. La pròxima vegada abans de qualsevol sentència, interrompré per dir: «ja sé que em dirás, però t’ho pots estalviar perquè els «balearicos» podem fer això i molt més».
