A la fi hem aconseguit lligar dues victòries seguides. Ha bastat arribàs en Tato per demostrar-nos que les dinàmiques es poden canviar.
Ara ens voldríem avesar a guanyar partits fora camp, com reclamava l’ORSAI de la setmana passada. Si tornam a recuperar aquella il·lusió perduda serà el moment de començar a plantejar a molts joves, i d’altres que no ho són tant, de tenir una primera cita a l’Estadi. I és que una primera cita no és cap doi. La primera presa de contacte és molt important i ens l’hem de prendre així, com una cosa màgica. I, que millor que un bon partit de l’Atlètic per a què les expectatives i les ganes de l’altra persona vagin en augment i vulgui repetir?
Tots i totes hem tengut cites al llarg de la nostra vida. Si haguéssim pogut triar hauríem rebutjat les dolentes. Això devia pensar una jove que aquesta setmana he trobat per xarxes parlant de la pitjor cita que havia tengut mai, comentant: «Un día quedé con un pavo y se pidió un Cacaolat y yo una cerveza» i ella li va dir a ell: «pero tú, chaval, ¿de dónde has salido, del Chiquipark?". Finalment l’al·lota va sentenciar: «Next, este tío no me va a volver a ver el pelo, hay gente muy cucú de la cabeza, la verdad».
Segur que si aquesta primera cita hagués tingut lloc ahir a l’Estadi, l’opinió d’aquesta al·lota hauria estat totalment diferent. Només de veure la victòria per 2 a 0 hauria repetit segur. A més, com que no s’hi pot vendre alcohol no hauria tengut aquest problema. Estaria tan contenta que voldria venir a veure el torneig interpenyes del pròxim diumenge a Son Malferit i aprofitar de fer un beure mentre veu el partit del primer equip masculí contra el Barça B al bar. Això sí, per ventura hauríem de demanar que aquest dia el bar de Son Malferit hi hagi laccao a la venda.
