Com cada 31 de desembre em vaig acostar a Cort per anar a veure l’home dels nassos. Record, de nin, aquell neguit quan em deien que havia de cercar un home que tenia tants de nassos com dies tenia l’any. Mai el trobava, tot i que els adults sempre l’havien vist. Quan vaig ser un poc més grandet m’explicaren el joc de paraules i, en aquell moment, no em va fer gens de gràcia
Els «balearicos» hem de cercar l’home dels nassos cada cap de setmana. Després de la situació que ens ha deixat l’etapa Jordi Roger hem de viure cada partit com si fos el darrer dia de l’any. No podem pensar que encara queda molta lliga, perquè ens han enganat massa vegades cercant nassos sense saber que, com el Rei en Jaume, cada partit només en té un.
Els que haurien d’arrufar el nas són els que varen fer unes pintades al bar amb el nom del club. Han fet pagar qui no tenia culpa de res per una acció poc reflexiva duita a terme per altres persones que res tenien a veure amb el bar. Això sí, demanaria a tota l’afició tenir una mica més de nas i aplicar allò, que tantes vegades els dic als meus alumnes, de no fer als altres allò que no t’agradaria que et fessin a tu.
El partit contra el Nàstic el vàrem plantejar amb un parell de nassos. Sembla mentida que només amb l’arribada d’Onésimo l’equip a la fi no hagi arrufat el nas. A Tarragona aconseguirem una victòria de nassos que ja ha fet reviscolar a tota l’afició.
Hauran tengut raó els que criticaven a Roger des de principi de temporada? Hauran de demanar perdó pel mal que han fet els que defensaven l’indefensable? El pròxim partit contra el Sabadell a l’Estadi Balear sabrem si definitivament Onésimo haurà tancat la porta als nassos al debat sobre la banqueta.
