Dimarts, dia 26, vaig tenir la fortuna d’assistir al naixement del Fòrum 1920. La vintena de «balearicos» que hi participàrem gaudírem d’un acte entranyable i que genera moltes expectatives. Una iniciativa que té com a objectiu promoure debats sobre temes culturals, socials i identitaris relacionats amb les activitats de l’Atlètic Balears. Aquest Fòrum cerca estimular l’esperit «balearico» i el seguiment del club blanc-i-blau.
Per a nosaltres l’Atlètic Balears és el club esportiu més important del món, però també som conscients que són molt importants els seus valors, la seva història i la seva gent. El Fòrum pretén plantejar temes de debat que poden ser rellevants per al club. Tal volta vaig trobar a faltar punts de vista diferents que possibilitassin poder sentir les veus plurals de la família «balearica» i així poder extreure acords comuns que ajudin l’Atlètic Balears a avançar i progressar.
La presència de Pau Tomàs, autor del llibre «Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou», va enriquir el debat i va ajudar a entendre alguns aspectes del nostre club que el temps i les circumstàncies han fet que romanguin oblidats.
Mentre era en el Fòrum pensava que m’agradaria tornar-hi el 2042 quan es comentàs l’ascens de 2022, del legat que això pogués deixar i de les vivències viscudes per l’afició «balearica». I és que confiava plenament en la victoria a Vila-real. Però l’únic que ens va demostrar la derrota d’ahir va ser la confirmació que ja no ocupan places de play-off. A més, també s’evidenciaren totes les mancances d’un equip i d’un entrenador porucs i que no són capaços de creure en les seves possibilitats.
Encara queden 12 punts i les possibilitats de jugar play-off estan intactes, però les sensacions que tenim no són bones. I el que no voldria és que el 2042 haguéssim de parlar de la decepció esportiva d’un període que ja dura massa temps.
