Ahir, a Valdebebas, es va poder veure un partit molt disputat. D’aquells que enfronten a dos bons equips. Al llarg de la història se n’han produït molts de partits igualats però, tal volta, un dels que ha tengut més transcendència ha estat l’Argentina Anglaterra de la Copa del Món de 1998 a França. Era el darrer dia de juny i quasi a 2000 kilòmetres, a la ciutat polonesa d’Szdlowiec, el fiscal Narek Kopaczen veia el partit des del sofà de ca seva.
Anglaterra guanyava aquell partit per un gol a zero però en el minut 90 Zanetti va marcar un espectacular gol de falta i el partit es va veure condemnat a la pròrroga. El fiscal no volia perdre’s la pròrroga i va decidir, a les deu del vespre, no dur el seu cotxe a l’estació de policia com feia cada dia per salvaguardar-lo dels seus enemics. Feia pocs dies que el seu vehicle va aparèixer destrossat per una banda criminal que el tenia amenaçat i per això els vespres el custodiava la policia.
En mig de la pròrroga el cotxe de Kopaczen va esclatar per una bomba amb detonador fitxat a les vint-i-dues hores i cinc minuts. Zannetti havia salvat la vida del fiscal que va enviar una carta d’agraïment al jugador argentí.
Això és el que tenen els partits disputats, que no pots partir fins que l’arbitre no pita el final. Ahir va ser un bon partit i la victòria final hauria pogut caure cap a un costat o cap a l’altre.
L’empat sembla un resultat just. Som el primer equip que aconsegueix treure un punt del camp del filial blanc. I seguim invictes. Que fos un final disputat no va salvar la vida a ningú, que jo sàpiga, però ens va donar un punt que pot ser molt important al final de temporada.
