El palo és una de les begudes més típiques de Mallorca i, com passa amb el rom Amazona, és també un símbol de mallorquinitat. Ara bé, la seva història està lligada a les propietats curatives i medicinals per combatre les febres dels seus dos ingredients principals: la genciana i la quina.
Josep M. Natta, Margalida Maria Garí, Josep Campins i Miquel Palou varen escriure un llibret sobre aquest licor l’any 2007. D’una banda, hi expliquen que al segle XIV la genciana (planta originària del sud d’Amèrica que al segle II abans de Crist es va descobrir que abaixava la febre) s’usava a les apotecaries de Mallorca al segle XIV. D’altra banda, els indis americans feien servir la pols de l’escorça de quina per combatre els tremolors musculars produïts pel fred. A Mallorca es va introduir més tard, concretament al segle XVII, després que la comtessa de Chinchon, esposa del virrei de Perú, usàs l’escorça de la quina per guarir-se de les febres tercianes; un segle més tard i en honor a l’aristòcrata, el naturalista Carl von Linné va posar a la quina el nom científic de ‘Cinchona’. Atès que totes dues plantes són amargues i la beguda que se’n feia per alleugerir les patologies esmentades era mala de prendre, hom va decidir posar-hi arrop de figues, raïm o de garroves per endolcir-la.
Per fer palo, s’han de fer servir uns productes concrets, a més de la genciana i la quina, que són aigua, sucre, alcohol d’origen agrícola i sucre caramel·litzat. Tot i que els ingredients són els mateixos en una o altra empresa elaboradora, les quantitats poden variar una mica. Xisco Ordinas explica que en el palo que Limsa acaba de treure al mercat s’ha apostat per posar-hi el mínim de sucre permès: “hi feim una proporció molt justa de sucre; el caramel·litzam nosaltres mateixos amb l’objectiu que tengui la menor densitat i menor dolçor possible (perquè no embafi) i sempre usam les matèries de més qualitat que hi ha al mercat”.
El palo es pot prendre sol amb gel, però com que hi ha gent que no li agrada que sigui tan llépol, n’hi ha que el combinen amb sifó o aigua amb gas. L’avantatge del sifó és que té molta més bombolla que l’aigua amb gas, de manera que amb aquesta segona opció el palo queda massa aigualit. També n’hi ha que el mesclen amb tònica, com es fa des de fa onze anys a les festes de Galilea, que se celebren aquests dies. Xisco Ordinas aposta també per fer un mesclat “de tota la vida”, és a dir, com cada persona vol: “A mi m’agrada combinar-lo amb ginebra (com és típic prendre’l a Menorca) i també l’he pres amb cava i és molt refrescant; a més és molt bo per a receptes de rebosteria”.
