Per a molts, l’estiu té gust de saladina. Però també té un punt dolç perquè és en aquesta època de l’any quan molts han descobert el seu primer amor o gaudit d’un temps lliure per aprendre noves afeccions. Crec que una bona manera de donar la benvinguda a aquesta estació és amb Vimblanc de Can Majoral (Algaida), un vi dolç fet a la manera antiga: bullint el most.
Andreu Oliver Tril, enòleg de Can Majoral, explica que antigament el vi dolç es feia dins una olla, normalment d’aram, a foc fluix perquè el most no es cremàs. “A ca nostra, en fèiem cada dos anys per a autoconsum. Un dia, anàrem a Pla de Bages (Catalunya) on hi ha una activitat vitivinícola important i ens adonàrem que hi ha una tradició molt arrelada de fer vi dolç bullit. Vàrem entendre que podíem fer més quantitat del vi dolç que fèiem a ca nostra i comercialitzar-lo i, alhora, també podíem donar a conèixer a la gent un tipus de vi dolç que s’estava perdent a Mallorca”.
Curiosament, cal dir que aquest vi bullit és tot un reclam enoturístic a Manresa, situada al Pla de Bages. Així va quedar patent els dies 11 i 12 de juny, quan la ciutat va celebrar els 500 anys de l’estada del capellà i teòleg basc Ignasi de Loiola a la vila, motiu pel qual varen organitzar un programa d’activitats gastronòmiques en les quals el vi bullit n’ha estat un dels protagonistes.
Tornant a Vimblanc, el vaig tastar per primera vegada ara fa un any, al restaurant Can Calent, on la denominació d’origen Pla i Llevant va organitzar sopars maridats amb els cellers que la integren, en aquest cas va ser amb els Vins Can Majoral. Se’n fa una edició limitada de 400 ampolles i se segueix aquest procediment: Es verema i es premsa el raïm, de la varietat Moscatell de Gra Petit. L’endemà, el most que en surt, es posa a bullir al bany maria a foc molt fluix, ben a poc a poc. Quan se n’ha reduït devers un terç, es posa a fermentar fins que aquest procés s’atura. Després, s’estotja devers sis mesos en dipòsit d’acer inoxidable i s’embotella. Està decorat amb una obra de l’artista James Lambourne.
És un vi dolç jove que, com que està bullit, no està certificat com a ecològic, tot i que el raïm hi ha estat cultivat. Té un color de palla un punt intens, amb aromes de pansa i un pas molt elegant en boca que no embafa gens. Es pot prendre com a aperitiu o per acabar un àpat.
