Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Cuina amb memòria

Cuina amb memòria | Herbes dolces estomacals

En algunes llars de Mallorca és costum preparar un licor d’herbes -dolces, seques o mesclades- dins el mes de maig, quan les herbes silvestres són esponeroses

Cuina amb memòria | Herbes dolces estomacals

És molt possible que els ingredients que relacionarem més avall estiguin una mica sobrevalorats pel que fa a les seves bondats i propietats estomacals. Potser cal relativitzar els atributs «curatius» de les herbes i més des del moment que van acompanyades d’alcohol. El que no es pot posar en dubte és que una botella -gran o petita- és un regal molt apreciat i que també és un goig compartir -ben acompanyats- unes herbes amb gel a l’estiu i a l’hivern, per arrodonir una diada de matances, santantoniera o una festa qualsevol. Anys enrere, si en quedaven de l’any passat, el dia de les toses eren ben arribades. 

Ingredients

  • Herba-lluïsa (relaxant)
  • Fonoll (diürètic)
  • Herba-sana (digestiva)
  • Tarongí (ansietat)
  • Menta (salut de la boca)
  • Farigola o tem (antisèptic)
  • Camamil·la (úlceres de la boca)
  • Ginebró (antireumàtic)
  • Romaní (bo pel fetge)
  • Sàlvia (mal de cap)
  • Donzell (aerofàgia)
  • Poliol (dolors menstruals)
  • Espígol (inductor de la son)
  • 2 fulles de ruda (ansietat)
  • Flor de taronger o llimonera (sedant)
  • Fulla de llimonera (aroma, relaxant)
  • Llimona i taronja (color i aroma)
  • Nispro (artèries, hipertensió)
  • Cirera (color)
  • Nou verda (icterícia)
  • Grans de cafè (aroma)
  • Anís dolç
Cuina amb memòria | Herbes dolces estomacals

Cuina amb memòria | Herbes dolces estomacals

Preparació

  • És important, abans de començar a preparar les herbes, disposar de botelles ben escurades, sense etiquetes i les herbes i les fruites ben netes. 
  • Si no disposam de tots els ingredients no cal desesperar-se. Els importants són els tres primers. La resta, les herbes que tenguem a mà.
  • Començarem introduint les fruites (una cirera, ¼ de nispro, ¼ de nou verda), les flors i els elements més petits; cafè, camamil·la, ginebró (si són llavors), trossos de taronja i llimona, 2 fulles de ruda i un brotet de romaní.
  • Amb una mica més de quantitat hi van la resta d’herbes - com són l’espígol, farigola, tarongí, menta (un poc més), sàlvia, donzell i poliol. 
  • Introduirem una fulla de llimonera al llarg i a un costat de la botella.
  • Per acabar, posarem les herbes més essencials: herba-sana, fonoll tendre i herba-lluïsa, que actuaran de filtre quan aboquem el suc a una copa.
  • Ho omplirem amb anís dolç i ho deixarem reposar mínim tres mesos. 
  • Haurem cercat, a cada una de les botelles, el color i l’estètica així com l’equilibri d’aromes i sabors.
  • En teoria, amb una copa d’herbes hauríem de quedar més sans que un gra d’all, però ja és sabut que les teories no sempre rutllen.

Compartir el artículo

stats