Potser a causa d’una memòria emmagatzemada d’estretors de tot tipus al llarg de segles de males anyades, plagues, epidèmies i fam, que el nostre poble -com altres veïns de la Mediterrània- es va avesar a un aprofitament màxim de tot tipus de béns, que implicava el reciclatge dels aliments per tal d’impedir que es tornassin estantissos o rancis. Però podria no deure’s tan sols a l’obsessió per la supervivència, convertint la necessitat en virtut , sinó també a una ètica contrària al malbaratament, a una filosofia que va caient en desús, que sovint és menystinguda i fins i tot ridiculitzada per altres cultures.
Ingredients
Panades a punt de passar-se, ceba, grells, tomàtiga de ramellet, xítxeros (pèsols), carxofes negres, favetes tendres, moraduix, llorer, una cabeça d’alls, brou de pollastre o aigua, oli, sal i pebre bo.
Preparació
- Passat Pasqua, abans que les panades perdin les seves propietats, hi ha el costum de bescoure-les. Quan la producció d’hortalisses es troba en un moment òptim, en comptes de tornar coure les panades al forn, fins fa ben poc es preparava-i potser dins algun indret de la pagesia encara es prepari- aquest plat que combina les verdures del temps i les panades sobreres.
- Dins una greixonera amb oli hi iniciarem un sofregit de ceba i grells a poc foc.
- Quan la ceba claregi introduirem tomàtiga de ramellet pelada i trossejada i una cabeça d’alls sencera.
- Pujam una mica el foc, remenam el sofregit per tal d’evitar que no es cremi ni s’aferri, i minuts després hi afegirem el brou de pollastre (o aigua) en la quantitat necessària.
- En haver bullit uns minuts hi tirarem favetes tendres, ja siguin bessons o canonets trossejats.
- Ho acompanyarem d’un petit feix d’herbes aromàtiques: moraduix, herba-sana, tem i fonoll (o al gust) i una fulla de llorer.
- Hi afegirem xítxeros en abundància i carxofes (negres, si és possible) xapades per mig o en quarts. Corregirem de sal i pebre bo.
- Quan els xítxeros siguin cuits hi afegirem les panades esbocinades. La pasta es desfarà poc a poc dins la greixonera. Per això el plat també es deia pasta ofegada o bessons ofegats.
- Així preparava el plat Margalida Bauçà Bauçà Pastora (Sant Joan, 1877-1974), a Son Munar des Pujol de Sant Joan.
