No totes les llars es poden permetre gaudir d’una porcella per les festes. El fet que al llarg d’aquests dies se’n rosteixin una gran quantitat fa que hi hagi també abundor de freixures (cor, melsa, fetge i pulmons) i ja es sabut que la tradició d’aquesta terra és que no es pot tudar res. El frit més conegut és el de Pasqua -d’anyell- entre d’altres raons perquè és quan es troben les millors verdures de l’any. El frit es fa sempre amb les hortalisses de temporada, encara que a l’actualitat, durant tot l’any hi ha gairebé de tot, ja sigui fresc o congelat.
Ingredients
La freixura d’una porcella (si és possible, de la raça de porc negre mallorquí), 2 manats de grells, 1 ceba, carxofes, pebre vermell, pèsols (o pèsols de garrova), colflori, patates, alls, pebre coent, llorer, fonoll fresc, oli, sal i pebre bo.
Preparació
- Tallarem la carn en trossets petits. La salpebrarem i la sofregirem dins una greixonera de test amb oli i uns alls estavellats, a foc molt moderat. Començarem coent el lleu (pulmons) i minuts després introduirem la resta de la carn i una fulla de llorer.
- Tallarem una ceba mentre cou la carn, i quan aquesta sigui cuita la hi afegirem. Ho courem a poc foc, tira-tira i ho girarem adesiara.
- Minuts després hi anirem introduint les hortalisses per ordre del temps que necessitin per coure: les carxofes tallades com a grells de taronja, els pebres vermells tallats en trossos petits i un pebre coent o dos, al gust. Si al desembre quedàs alguna albergínia tardana, també la podríem afegir al frit, tallada en daus petits.
- Introduirem els pèsols de garrova (tirabecs) i la colflori tallada en brots petits. Si tenguéssim pèsols seria el moment d’afegir-los al frit.
- Minuts després, malavejant girar adesiara perquè res no s’aferri sense necessitat d’afegir-hi més oli, hi mesclarem els grells tallats amb totes les coes que siguin aprofitables.
- Hi escamparem fonoll tendre tallat molt fi. Corregirem de sal, pebre bo i coent.
- A part, fregirem patates amb uns alls, a cantons petits, i les afegirem a la greixonera. El plat estarà a punt.
- Joana Orell Bauçà (Pollença, 1925) preferia no fregir els ingredients per separat; assegurava que fregint una cosa rere l’altra dins la greixonera, el plat resulta menys oliós.
