Al’actualitat sembla que l’únic poble de Mallorca que prepara sospirs és Manacor, però no gaire lluny, a Sardenya –una terra amb moltes arrels comunes– també fan «suspiros», amb una fórmula quasi idèntica. A Manacor no se’n troben notícies fins a la segona meitat del segle XIX. De fet, al maig de 1826, el bisbe Pérez de Hirías, va fer una visita pastoral al poble i segons «El banquet del bisbe», un article dels historiadors Gomila i Carvajal, se serviren incomptables dolços típics en un àpat pantagruèlic: ensaïmada, congrets, doblegats, madritxos... però no hi apareixen –encara– els sospirs.
Ingredients
Hi ha fórmules diverses per a preparar els sospirs. El Diccionari Alcover-Moll els defineix com «barreta de pasta de farina, aplanada, molt cuita amb sucre, ous, canyella i llimona». Els ingredients que venen tot seguit asseguren un sospirs de categoria. Les proporcions són per fer-ne una gran quantitat: 1500 g de sucre, 10 ous, ratlladura de pell de llimona,1 litre d’aigua, 500 g de farina d’ametlla crua, bicarbonat amònic i la farina fluixa que es begui.
Preparació
Mesclarem tots els ingredients: dissoldrem el sucre amb els ous ben batuts i l’aigua.
Hi mesclarem les ratlladures de clovella de llimona i hi anirem afegint la farina d’ametlla i la de blat fins a obtenir una pasta espessa, però no forta.
Hi afegirem un poc de bicarbonat amònic, que ajudarà a tovar la massa, la farà estufar una vegada estigui dins el forn i li proporcionarà bona part de la textura final. El carbonat amònic s’utilitza com additiu alimentari amb funcions de gasificant i regulador de l’acidesa. Està identificat per la Unió Europea.
-Acabada de fer la pasta, farem uns rodets llargs (una mica més gruixats, no gaire, que un llapis) que tallarem de la llargària del sospir i amb un ganivet els farem uns talls en diagonal, tres o quatre talls per sospir.Els enfornarem a foc bastant suau i no convé obrir el forn dins els primers minuts de cocció perquè es perdria l’efecte del gas amònic.
Dins el forn, els sospirs s’aniran aplanant i adquiriran la forma coneguda: ampla i plana. I fins que ens agradaran de cuits.
Aquesta és la recepta que ens facilità Antoni Roca Soler (Manacor, 1967), de la pastisseria de Can Roca.
